LA TRAMA: CONCURS DE RELATS COL·LECTIUS. Desè aniversari del TRAM (2004-2014).

La doble vida d’Àlvar Rocabertí

En aquella exposició fotogràfica sobre la Barcelona dels anys 60, l’Elsa Rocabertí va veure el seu pare. El seu pare sempre ha estat orgullós de tenir arrels nobles. Però la imatge no oferia dubte: l’home d’aquell racó del Poble-sec amb un mico ficat a la pitrera d’una jaqueta atrotinada, vora una dona que tocava la pandereta, era ell.

Autor/a: Llucia Ramis

L'inventor de passats

En aquella exposició fotogràfica sobre la Barcelona dels anys 60, l’Elsa Rocabertí va veure el seu pare. El seu pare sempre ha estat orgullós de tenir arrels nobles. Però la imatge no oferia dubte: l’home d’aquell racó del Poble-sec amb un mico ficat a la pitrera d’una jaqueta atrotinada, vora una dona que tocava la pandereta, era ell.

Autor/a: Llucia Ramis

La dona de la pandereta

En aquella exposició fotogràfica sobre la Barcelona dels anys 60, l’Elsa Rocabertí va veure el seu pare. El seu pare sempre ha estat orgullós de tenir arrels nobles. Però la imatge no oferia dubte: l’home d’aquell racó del Poble-sec amb un mico ficat a la pitrera d’una jaqueta atrotinada, vora una dona que tocava la pandereta, era ell.

Autor/a: Llucia Ramis

La germandat de la T-Mes

Com sempre, el telèfon sona quan és al vàter. Deu ser un pesat venent portabilitats de merda. Ja deixaran missatge. Però insisteixen tant que acaba posant un paper de vàter com a punt de llibre i contesta sense ni mirar qui truca.
—T’han localitzat. En cinc minuts rebentaran la teva porta!
—Em sembla que s’equivoca —contesta. Però ja han penjat.

Autor/a: Martín Piñol

Memòries d'un concursant de 'Saber y ganar'

Com sempre, el telèfon sona quan és al vàter. Deu ser un pesat venent portabilitats de merda. Ja deixaran missatge. Però insisteixen tant que acaba posant un paper de vàter com a punt de llibre i contesta sense ni mirar qui truca.
—T’han localitzat. En cinc minuts rebentaran la teva porta!
—Em sembla que s’equivoca —contesta. Però ja han penjat.

Autor/a: Martín Piñol

Assegurances a tot risc

Com sempre, el telèfon sona quan és al vàter. Deu ser un pesat venent portabilitats de merda. Ja deixaran missatge. Però insisteixen tant que acaba posant un paper de vàter com a punt de llibre i contesta sense ni mirar qui truca.
—T’han localitzat. En cinc minuts rebentaran la teva porta!
—Em sembla que s’equivoca —contesta. Però ja han penjat—. Tros d’imbècil! —crida mentre penja el telèfon amb ràbia incendiària.

Autor/a: Martín Piñol

Un lloc sinistre

Només agafo el tramvia per anar al dentista. Camino fins a la parada de Cornellà Centre, i baixo a Francesc Macià. La consulta del doctor Cutillas queda a uns cinc minuts de la plaça, en un carrer benestant i solitari. Divendres passat vaig desviar-me lleugerament de la ruta habitual, i això em va permetre conèixer una realitat insòlita.

Autor/a: Jordi Nopca

El bufet giratori

Només agafo el tramvia per anar al dentista. Camino fins a la parada de Cornellà Centre, i baixo a Francesc Macià. La consulta del doctor Cutillas queda a uns cinc minuts de la plaça, en un carrer benestant i solitari. Divendres passat vaig desviar-me lleugerament de la ruta habitual, i això em va permetre conèixer una realitat insòlita.

Autor/a: Jordi Nopca

Els terraplanistes

Només agafo el tramvia per anar al dentista. Camino fins a la parada de Cornellà Centre, i baixo a Francesc Macià. La consulta del doctor Cutillas queda a uns cinc minuts de la plaça, en un carrer benestant i solitari. Divendres passat vaig desviar-me lleugerament de la ruta habitual, i això em va permetre conèixer una realitat insòlita.

Autor/a: Jordi Nopca

Vida sana

—Avui no et pots queixar.
Ella li somriu tímidament.
—Estic en forma.
Es tapa una mica amb el llençol.
—El règim em prova.
Però no gaire, després d’un clau s’agrada més que mai.
—I el gimnàs, esclar.
Sobretot després d’un clau com aquest.
—Hauria d’anar passant, eh...
Ella fa que sí amb el cap i ell se’n va amb un cop de porta.
Es corda la bragueta a l’ascensor.

Autor/a: Tina Vallès

No és el que sembla

—Avui no et pots queixar.
Ella li somriu tímidament.
—Estic en forma.
Es tapa una mica amb el llençol.
—El règim em prova.
Però no gaire, després d’un clau s’agrada més que mai.
—I el gimnàs, esclar.
Sobretot després d’un clau com aquest.
—Hauria d’anar passant, eh...
Ella fa que sí amb el cap i ell se’n va amb un cop de porta.
Es corda la bragueta a l’ascensor.

Autor/a: Tina Vallès

Propera parada: desamor

—Avui no et pots queixar.
Ella li somriu tímidament.
—Estic en forma.
Es tapa una mica amb el llençol.
—El règim em prova.
Però no gaire, després d’un clau s’agrada més que mai.
—I el gimnàs, esclar.
Sobretot després d’un clau com aquest.
—Hauria d’anar passant, eh...
Ella fa que sí amb el cap i ell se’n va amb un cop de porta.
Es corda la bragueta a l’ascensor.

Autor/a: Tina Vallès

Una altra vida és possible

Sempre he envejat la gent a qui vénen a buscar als aeroports. Tant si els reben familiars i amics com si els espera un xofer amb un cartell, sempre m’han semblat uns privilegiats. Per això he decidit que avui quan s’obrin les portes triaré qualsevol d’aquests homes amb cartells, qualsevol que em cridi l’atenció i diré que sí, que sóc jo la Sra. X.

Autor/a: Najat El Hachmi

Qui és la Sra. X?

Sempre he envejat la gent a qui vénen a buscar als aeroports. Tant si els reben familiars i amics com si els espera un xofer amb un cartell, sempre m’han semblat uns privilegiats. Per això he decidit que avui quan s’obrin les portes triaré qualsevol d’aquests homes amb cartells, qualsevol que em cridi l’atenció i diré que sí, que sóc jo la Sra. X.

Autor/a: Najat El Hachmi

El xofer de la Sra. X

Sempre he envejat la gent a qui vénen a buscar als aeroports. Tant si els reben familiars i amics com si els espera un xofer amb un cartell, sempre m’han semblat uns privilegiats. Per això he decidit que avui quan s’obrin les portes triaré qualsevol d’aquests homes amb cartells, qualsevol que em cridi l’atenció i diré que sí, que sóc jo la Sra. X.

Autor/a: Najat El Hachmi



Consulta aquí les bases del concurs


Utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant considerem que acceptes aquestes cookies.
Pots canviar la configuració del teu navegador en qualsevol moment. Política de cookies