QUATRE RATLLES RCDE. Concurs de relats col·lectius.

FORA DE LLOC (Català, Relat 1)

Vaig tornar a mirar l’entrada per assegurar-me’n del tot. No volia que em passés com al teatre, quan em vaig equivocar de butaca. I de dia. I de teatre. No, aquesta vegada no hi havia dubte. L’entrada era per a aquell partit, i per a aquell seient. Així que em vaig armar de valor i vaig deixar anar, suaument: “Perdoni, crec que s’ha assegut al meu lloc”.

Autor/a: Manel Lucas

FORA DE LLOC (Català. Relat 2)

Vaig tornar a mirar l’entrada per assegurar-me’n del tot. No volia que em passés com al teatre, quan em vaig equivocar de butaca. I de dia. I de teatre. No, aquesta vegada no hi havia dubte. L’entrada era per a aquell partit, i per a aquell seient. Així que em vaig armar de valor i vaig deixar anar, suaument: “Perdoni, crec que s’ha assegut al meu lloc”.

Autor/a: Manel Lucas

FORA DE LLOC (Català. Relat 3)

Vaig tornar a mirar l’entrada per assegurar-me’n del tot. No volia que em passés com al teatre, quan em vaig equivocar de butaca. I de dia. I de teatre. No, aquesta vegada no hi havia dubte. L’entrada era per a aquell partit, i per a aquell seient. Així que em vaig armar de valor i vaig deixar anar, suaument: “Perdoni, crec que s’ha assegut al meu lloc”.

Autor/a: Manel Lucas

FUERA DE LUGAR (Castellano. Relato 4)

Volví a mirar la entrada para asegurarme del todo. No quería que me ocurriera como en el teatro, cuando me equivoqué de butaca. Y de día. Y de teatro. No, esta vez no había duda. La entrada era para ese partido, y para ese asiento. Así que me armé de valor y dije, suavemente: “Perdone, creo que se ha sentado en mi sitio”.

Autor/a: Manel Lucas

FUERA DE LUGAR (Castellano. Relato 5)

Volví a mirar la entrada para asegurarme del todo. No quería que me ocurriera como en el teatro, cuando me equivoqué de butaca. Y de día. Y de teatro. No, esta vez no había duda. La entrada era para ese partido, y para ese asiento. Así que me armé de valor y dije, suavemente: “Perdone, creo que se ha sentado en mi sitio”.

Autor/a: Manel Lucas

FORA DE LLOC (Català. Relat 6)

Vaig tornar a mirar l’entrada per assegurar-me’n del tot. No volia que em passés com al teatre, quan em vaig equivocar de butaca. I de dia. I de teatre. No, aquesta vegada no hi havia dubte. L’entrada era per a aquell partit, i per a aquell seient. Així que em vaig armar de valor i vaig deixar anar, suaument: “Perdoni, crec que s’ha assegut al meu lloc”.

Autor/a: Manel Lucas

FORA DE LLOC (Català. Relat 7)

Vaig tornar a mirar l’entrada per assegurar-me’n del tot. No volia que em passés com al teatre, quan em vaig equivocar de butaca. I de dia. I de teatre. No, aquesta vegada no hi havia dubte. L’entrada era per a aquell partit, i per a aquell seient. Així que em vaig armar de valor i vaig deixar anar, suaument: “Perdoni, crec que s’ha assegut al meu lloc”.

Autor/a: Manel Lucas

FORA DE LLOC (Català. Relat 8)

Vaig tornar a mirar l’entrada per assegurar-me’n del tot. No volia que em passés com al teatre, quan em vaig equivocar de butaca. I de dia. I de teatre. No, aquesta vegada no hi havia dubte. L’entrada era per a aquell partit, i per a aquell seient. Així que em vaig armar de valor i vaig deixar anar, suaument: “Perdoni, crec que s’ha assegut al meu lloc”.

Autor/a: Manel Lucas

FUERA DE LUGAR (Castellano. Relato 9)

Volví a mirar la entrada para asegurarme del todo. No quería que me ocurriera como en el teatro, cuando me equivoqué de butaca. Y de día. Y de teatro. No, esta vez no había duda. La entrada era para ese partido, y para ese asiento. Así que me armé de valor y dije, suavemente: “Perdone, creo que se ha sentado en mi sitio”.

Autor/a: Manel Lucas

FUERA DE LUGAR (Castellano. Relato 10)

Volví a mirar la entrada para asegurarme del todo. No quería que me ocurriera como en el teatro, cuando me equivoqué de butaca. Y de día. Y de teatro. No, esta vez no había duda. La entrada era para ese partido, y para ese asiento. Así que me armé de valor y dije, suavemente: “Perdone, creo que se ha sentado en mi sitio”.

Autor/a: Manel Lucas

FORA DE LLOC (Català. Relat 11)

Vaig tornar a mirar l’entrada per assegurar-me’n del tot. No volia que em passés com al teatre, quan em vaig equivocar de butaca. I de dia. I de teatre. No, aquesta vegada no hi havia dubte. L’entrada era per a aquell partit, i per a aquell seient. Així que em vaig armar de valor i vaig deixar anar, suaument: “Perdoni, crec que s’ha assegut al meu lloc”.

Autor/a: Manel Lucas

FORA DE LLOC (Català. Relat 12)

Vaig tornar a mirar l’entrada per assegurar-me’n del tot. No volia que em passés com al teatre, quan em vaig equivocar de butaca. I de dia. I de teatre. No, aquesta vegada no hi havia dubte. L’entrada era per a aquell partit, i per a aquell seient. Així que em vaig armar de valor i vaig deixar anar, suaument: “Perdoni, crec que s’ha assegut al meu lloc”.

Autor/a: Manel Lucas

FUERA DE LUGAR (Castellano. Relato 13)

Volví a mirar la entrada para asegurarme del todo. No quería que me ocurriera como en el teatro, cuando me equivoqué de butaca. Y de día. Y de teatro. No, esta vez no había duda. La entrada era para ese partido, y para ese asiento. Así que me armé de valor y dije, suavemente: “Perdone, creo que se ha sentado en mi sitio”.

Autor/a: Manel Lucas



Consulta aquí les bases del concurs


Utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant considerem que acceptes aquestes cookies.
Pots canviar la configuració del teu navegador en qualsevol moment. Política de cookies