FORA DE LLOC (Català. Relat 7)
Si vols compartir aquest relat...
Vaig tornar a mirar l’entrada per assegurar-me’n del tot. No volia que em passés com al teatre, quan em vaig equivocar de butaca. I de dia. I de teatre. No, aquesta vegada no hi havia dubte. L’entrada era per a aquell partit, i per a aquell seient. Així que em vaig armar de valor i vaig deixar anar, suaument: “Perdoni, crec que s’ha assegut al meu lloc”. L'home em va mirar de dalt a baix amb un posat seriós. La meva samarreta amb els colors blanc i blaus em delatava pero ell... ell no portava cap distintiu que em fes pensar que també era seguidor del meu equip. I si aquesta vegada era ell qui s'havia equivocat com aquell dia jo al teatre? No, això no era possible.
No ho era perque vaig veure en la seva cara la mateixa emoció que veuria a la meva si hagués tingut un mirall davant. Ja sabeu, aquella cosa que alguns no entendran mai i que sentim quan ens trobem algú pel carrer amb la mateixa samarreta i el mateix escut, algú que no coneixes de res pero amb el que comparteixes el mateix sentiment.
L'home, molt correcte, es va aixecar i em va allargar la mà. Es va presentar. Era perico de tota la vida, però era la primera vegada que venia al camp. Estava molt nerviós i ja tenia ganes que comencés el partit per viure en directe com anima la nostra afició. Però... tenia un pressentiment que l'inquietava perquè passaria durant el partit d'avui.
Ens vàrem presentar, el seu nom era Joan Mollet i...esclar que la seva cara em sonava!! Jajajaja, fins fa unes setmanes havia estat el president del club, però allà, asegut a la meva localitat de tribuna amb una gorra i barba de dos dies estaba irreconeixible.
- Bona tarda, sr Mollet, sóc Amadeu Bonfill, soci del club des de que vaig néixer.
Un cop les presentacions fetes i ben asseguts els nostres seients, vàrem començar una conversa força interessant sobre els moments que ara mateix estàvem vivint. Des de que el nou president, en Mao Chin, ens va alliberar dels malsons i confiar amb els nostres colors, tot han sigut un seguit de somnis aconseguits. - Que en penses Amadeu ? anem posant fil a l’agulla ? Això sembla que per fi s’està envolant !
- Dons sí. Massa temps de patiments. No les tenia totes amb mi. Però sembla que tot s’està fent amb molt de seny.
- Els dos últims fitxatges han estat de pel·lícula: en Rapha Varanus com a central amb vistes de futur, i en Wolfs per la banda esquerra. Tot d'una els ulls del senyor Mollet van dirigir-se a la grada. La seva mirada es va passejar d'una banda a l'altra de l'estadi i vaig poder veure l'emoció en els seu ulls.
- Es troba bé, senyor Mollet?
Amb una brillantor especial en el seu rostre em va contestar emocionat:
- Que si em trobo bé, dius? No m'he sentit millor en la meva vida! I tant que es trobava bé. Feia molt temps que no veia la seva afició tan il·lusionada. El nou propietari se l'havia ficat de seguida a la butxaca amb una nova manera de fer, amb fitxatges que mai no ens hauríem imaginat que poguessin venir al nostre club. El que va veure a l'estadi és l'expressió de la meravellosa minoria, la força d'un sentiment!
Afirmava Mollet que mai s'havia sentit tan bé però jo li notava un punt de neguit quan va començar el match. Al costat nostre es va aseure un paio amb aspecte sospitós i amb una bufanda de l'equip contrari. Vaig veure que li comentava alguna cosa a cau d'orella. El seu semblant va canviar de sobte. L'home va demanar unes crispetes i va marxar. S'estava coent alguna cosa? Que nassos li havia dit aquest individu per que en Mollet canvies l’expressió de la seva cara? Estava tant content feia uns instants que semblava impossible que res li aombres la tarda. Vaig voler saber. Ara el que estava neguitós era jo. I sense gaire tombs li vaig preguntar:
- Passa res Sr. Mollet? Alguna mala noticia?
Filtres:
- Tots a l'estadi: En directe, molt millor
Per fer login introdueix el teu usuari i contrasenya:
Ens fa il·lusió (i el jurat ho tindrà molt en compte) que els relats d'aquest concurs reflecteixin l'experiència de viure els partits des de la grada com la millor manera de ser perico. Visca l'Espanyol!