FORA DE LLOC (Català. Relat 3)
Si vols compartir aquest relat...
Vaig tornar a mirar l’entrada per assegurar-me’n del tot. No volia que em passés com al teatre, quan em vaig equivocar de butaca. I de dia. I de teatre. No, aquesta vegada no hi havia dubte. L’entrada era per a aquell partit, i per a aquell seient. Així que em vaig armar de valor i vaig deixar anar, suaument: “Perdoni, crec que s’ha assegut al meu lloc”. Tot i que, encara no havia acabat de dir la frase, que la mirada penetrant d'ulls blaus d'aquella dona em va fer comprovar de nou l'entrada. Jo que era el primer cop que estava en aquella zona tan privilegiada del camp, un soci de gol com jo i ara estava envoltat d'americanes i abrics de pell. Per un moment, vaig pensar que era al Liceu.
Filtres:
- Tots a l'estadi: En directe, molt millor
Per fer login introdueix el teu usuari i contrasenya:
Ens fa il·lusió (i el jurat ho tindrà molt en compte) que els relats d'aquest concurs reflecteixin l'experiència de viure els partits des de la grada com la millor manera de ser perico. Visca l'Espanyol!
