Una família indiana (Relat 6)
Si vols compartir aquest relat...
Les acompanya la remor alegre d’un brollador, mentre passegen, entre xiprers i estàtues, pels Jardins de Santa Clotilde. Al fons, la mar de Lloret s’estén blavíssima. Àvia i néta rememoren la gran història de la família: la que va protagonitzar l’Amàlia quan va tornar, de Cuba, amb un secret inconfessable dins del ventre.
Dies abans, havia invertit els seus estalvis en els millors vestits que havia pogut aconseguir a L'Havana: la senyora Dalmasses no podia pas tornar al Lloret natal sense demostrar, a cada mil·límetre de la seva imatge, l'èxit i la fortuna que deixava a ultramar. Això sí, el més preuat dels tresors el duia, ben protegit, a la bossa de mà: una carta.
Es va instal·lar en un principal del passeig de les Palmeres amb la donzella. Setmanes després, les antigues amistats dels Dalmases passejaven distretament pel passeig per topar amb ella i esbrinar els motius de la seva tornada. A Amàlia ja li convenia, i aviat es va escampar la notícia que només venia per a gestionar la fortuna del marit. Ai, no sabeu quina pena tinc, repetia a tort i dret. El meu marit diu que en quina mala hora se’m va ocórrer anar-me’n. No sabeu el que pateix per l’embaràs. La Sra. Dalmases, però, superava el desconsol amb la feina feta: muntà una botiga de mantellines al bell mig del passeig. On les dones de casa bona en comprarien les més fines.
Això serví per millorar el prestigi i el patrimoni del negoci familiar: Brodats Dalmases. Però tot va canviar quan l’Amàlia va rebre un comunicat de l’oncle Benet, bisbe de Girona, dient que havien de parlar sens falta. D’immediat va intuir que algú hauria descobert el contingut de la seva carta; per tant, era urgent pensar un pla alternatiu...
—Un fill il·legítim! —bramava el bisbe, galtavermell, brandant la carta de la llevadora—. I aquesta bruixa, que et vol ajudar a avortar! —se senyava, embogit.
L'Amàlia callava i es premia els llavis.
—T'ho prohibeixo! —va afegir ell, la papada retrunyint al compàs de la indignació.
—Aleshores —va respondre l'Amàlia— cercaré algú que el vulgui adoptar.
Estava aterrida, seria mare!
A partir d'aquell dia, cada tarda, l'Amàlia passejava pel carrer Vídues i Donzelles —intentant mantenir la cara d'il·lusionada i que ningú no sospités res— fins a l'església de Sant Romà, on anava a resar per l'únic que li quedava: un miracle d'última hora i que el nen s'assemblés a ella. A poder ser, només a ella. I va arribar el dia en què, davant el desconcert de la clientela, un fil d'aigua tèrbola li lliscà per l'entrecuix. Entre gemecs i malediccions, nasqué el fill de la vergonya. Amàlia esgotada, només va tenir esma per preguntar: —A qui ha sortit?
Ningú gosà anunciar que el nen era tan negre com la suor del seu amant, durant les càlides nits cubanes. Amàlia va escriure al seu marit que la criatura havia mort. Calia trobar una família a Cuba perquè el nen no es marcís. No dubtà ni un segon: sabé quina l'adoptaria. De ben segur que s'hi faria fadrí entre persones que no rebutjaven ningú. No va perdre el temps: encomanà a la dida que s'embarqués al més aviat possible. Bon vent i bona barca!
Amb els guanys del negoci de mantellines es netejà el pecat de joventut d'Amàlia i la taca dels Dalamses. L'Havana era una ciutat plena de misèria i brutícia on, finalment, la dida contactà amb la germana de l'amant d'Amàlia, Leoncia Machin, carregada de canalla. No dubtà en acceptar l'Antoni i el pa que duia sota el braç, un bon grapat de diners.
—Així, àvia, m'estàs dient que...?
—Sí, exacte: el famós cantant Antonio Machín és el meu germà, per part de mare. El teu oncle-avi. Tenim lligams de sang, tot i que ningú no ho diria! —va riure, enjogassada.
En els ulls de totes dues refulgien tots els blaus de la mar de Lloret, esplendent al capdavall dels Jardins, impàvida al pas del temps.
Filtres:
- L'escenari és Lloret: Els Jardins de Santa Clotilde.
Per fer login introdueix el teu usuari i contrasenya:
L'acció dels relats ha de passar als Jardins de Santa Clotilde i els seus protagonistes són o provenen d'una família d'indians lloretencs.
